dimecres, 30 d’octubre del 2013

DAVID.
David va pertànyer a la família d'Isaías, de la tribu de Judá y era el menor de vuit fills, i, el petit sempre era el més postergat i al qual se li donaven tasquest pastorals. Tres dels seus germans van ser soldats del rei Saül. Samuel, el profeta, va viatjar fins a Betlem, per mandat de Déu, per buscar el nou "ungit". I els candidats, va dir Déu, havien de ser els de la família de Jessè.
El rei Saül havia pecat en desobeir a Déu durant la batalla de Michmash, on havia de destruir tots els enemics amalequites i no ho va fer. Per això, Déu va decidir retirar la seva benedicció i va enviar al profeta Samuel a la recerca d'un nou rei per a Israel.Quan va preguntar si faltava algú Jessè va cridar al més petit: David, i quan el profeta ho va veure, va saber que era ell. Allà, davant del seu pare i germans grans, ungí com a futur rei d'Israel.
Un guerrer anomenat Goliat que mesurava al voltant de tres metres d'alçada. Tota la seva armadura i les seves armes eren de bronze: el casc, la cuirassa d'escates que pesava 60 quilos, les polaines i la llança que pesava set quilos. Davant seu marxava el que portava el seu escut.
Es va aturar davant les línies israelites i va cridar: "Per què heu sortit per posar-vos en ordre de batalla? Jo sóc filisteu i vosaltres, en canvi, sou els servidors de Saül. Trieu, doncs, un home que pugui lluitar amb mi. Si és més fort que jo i em mata, nosaltres serem els vostres esclaus, però si jo sóc més fort i el mato, llavors vosaltres sereu els nostres esclaus i ens servireu. " El filisteu es presentava cada matí i cada tarda, i ho va fer per espai de quaranta dies.
David, fill d'un efratita de Betlem de Judà, que també havia escoltat el filisteu, va preguntar als que estaven al seu costat: "Què és el que donaran a l'home que mati aquest filisteu i tregui l'afront a Israel? Perquè qui és aquest filisteu incircumcís que insulta així als batallons del Déu viu? " I la gent va dir: "Si algú mata aquest home, que així insulta Israel, el rei li omplirà de riqueses, li donarà a la seva filla per esposa i lliurarà d'impostos a la família del seu pare."
Llavors Saül el va fer cridar, li va posar el seu equip de combat: li va donar un casc de bronze i una cuirassa. Després, David es va cordar el cinturó amb l'espasa per sobre la cuirassa, però no va poder caminar perquè no estava acostumat. I es va desfer de totes aquestes coses. Va prendre, en canvi, el seu bastó, va escollir al riu cinc pedres llises i les va col · locar a la seva bossa de pastor. Després va avançar cap al filisteu amb la fona a la mà.
El filisteu es va acostar més i més a David, precedit pel qual portava el seu escut, i quan el va veure el va menysprear perquè era un jovenet.
Quan el filisteu es va llançar contra David, aquest va ficar ràpidament la mà a la bossa, va treure una pedra i se la va tirar amb la fona. La pedra va arribar el filisteu, hundiéndosele al front. Aquest va caure de cara a terra. David, llavors, va córrer i es va posar dret damunt del seu cos, va prendre la seva espasa i el va rematar tallant-li el cap. Els filisteus, en veure mort el seu campió, van fugir. Així, doncs, sense altra arma que la seva fona i una pedra, David va derrotar el filisteu i el va fer morir.
Els filisteus van empendre la fugida, llavors els homes d'Israel i de Judà llençaren el crit de guerra, i es posaren a perseguir-los fins a arribar al Gat i a les portes d'Ecron. Per tot el camí hi havien cadavers de filisteus.
Els israelites van deixar de perseguir-los i van tornar enrere per saquejar el seu campament.
David va agafar el cap del filisteu i el portà a Jerusalem, les armes se les quedà a la tenda.
Quan Saül va veure a David li va preguntar a Abner, el general en cap de l'exercit, que de qui era fill David, llavors Abner li va preguntar i David li va respondre que era fill del servent Jessè de Betlem.
Despres de la conversa d'aquests dos, Jonatan (fill de Saül) es va fer molt amic de David i llavors li va regalar la seva armadura, espasa, arc i cinturó.
De totes les campanyes que Saül li encomanava, David sortia victoriós, per aixó Saül li va confiar el comandament dels seus homes de guerra i era ben vist de tot l'exercit i dels oficials de Saül.
Tothom deia que David matava a més persones que Saül, llavors quan Saül es va enterar d'aixó no li va fer gracia i començá a mirar malament a David.
Un esperit maligne enviat per Déu s'apoderà de Saül llavors ell tenia una espasa i pensa clavar-li a David i deixar-lo clavat a la paret pero David quan ho veu aconsegueix esquivar-lo dues vegades.
Saül li va agafar por a David , llavors li va donar com a muller a la seva filla gran, Merab a canvi de lluitar en totes les guerres del Senyor.
Aleshores,a Mical, la filla petita de Saül feia temps que li agradava David i quan Saül es va enterar li va semblar bé llavors li comunicà a David que seria el seu gendre, però encara que eren familia, Saül el veia sempre com un enemic.
Després de regnar 40 anys, David ja era vell i va morir.


http://es.wikipedia.org/wiki/David 

Vídeo en el que David mata a Goliat 

dilluns, 28 d’octubre del 2013

L'AMOR

L'amor té un concepte relatiu a la afinitat entre éssers i tenen diferents tipus de vista ( religiosos i filosòfics ). De manera habitual, i fonamentalment a Occident, s'interpreta com un sentiment relacionat amb l'afecte i l'afecció, emocions i experiències. Al context filosòfic, l'amor és una virtut que representació del tot l'afecte, la bondat i la compassió l'ésser humà.
Jo penso,que aquest concepte es un sentiment que tenim les persones,i que moltes vegades, ho passem malament per aquest tipus d'amor. Hi han dos classes d'amor;

        
  • Amor de companys: es l'amor i el afecte que tenim als companys o persones conegudes on també hi ha confiança, intimitat, i lealtat
  • Amor apasionat: es un estat emocional amb sentiments de ternura, dolor, alegría, gels...
També, jo penso que a part d'aquestes classes hi han més típus d'amor com:

dimarts, 15 d’octubre del 2013

PREZI.

L'Any Litúrgic representa la celebració actualitzada de les etapes més importants d'aquest pla salvador. Cada setmana, el diumenge, commemora la seva resurrecció, i una vegada cada any la celebra especialment, juntament amb la seva passió, en la màxima solemnitat de la Pasqua.Aquest treball, tracta sobre el calendari litúrgic, hem explicat els díes que hi han,les festes, i les tradicións, en forma de prezi, ajudant de imatges i enllaços.

prezi calendari litúrgic :)

dimarts, 8 d’octubre del 2013

ISAAC.


Abraham i Sara eren molt ancians quan va nèixer el únic fill que tenien Isaac.
Uns anys després Déu va voler provar la fé d'Abraham i li va dir que agafés a Isaac,que es dirigeixi amb ell fins a la religió de Morià i que ofereixi allà a l'holocaust i així ho va fer, el va agafar i amb dos criats més van anar.
Al tercer día de camí, Abraham va veure una muntanya i li va dir als criats que s'esperesin per que ell anava amb Isaac un moment a reçar i quan acabesin tornarien.
Quan van arribar al lloc assenyalat per Déu, Abraham va construir amb pedres un altar, i va col·locar al seu fill a sobre. Va agafar el ganivet per realitzar el sacrifici, però un àngel del cel li va dir que no li faci mal al seu fill ni li posi una má a sobre d'ell. Llavors abraham va mirar al seu voltant, , va veure un cabrit i el va sacrificar en comptes del seu fill i va tornar a casa amb Isaac.
Abraham li va dir a un criat seu que el seu fill no es casaría amb qualsevol dona, llavors li va dir que anés al país dels seus pares a trobar-li una dona decent amb la que poder casar-se.
Quan va arribar, el criat va veure aigua d'una font i es va trobar amb Rebeca. Quan li va preguntar el nom del seu pare, va descobrir que era filla de Betuel.
Ell sabía que Betuel era el fill de Nahor, el germá d'Abraham.
El servent li va preguntar
 si podía anar a casa seva, llavors allá explica a Betuel i a Laban, el germá de Rebeca, el motiu del seu viatge. Van dir que Rebeca podía casar-se amb Isaac.
Al dia seguent va a casa d'Abraham i finalment Isaac i Rebeca es van unir en un estret i profund amor, però no van tenir fills fins al vuit anys,que van tenir dos bessons, Esaú i Jacob.