EL NADAL EN XIFRES.

El nadal és la festivitat cristiana que comprèn el temps D'Advent. És, juntament amb la Pasqua, la festa cristiana més important. En ella, se celebra el naixement de Jesús. De les esglésies cristianes, la Catòlica, la Protestant i algunes de les Esglésies Ortodoxes autocèfales,com ara la grega, la romanesa i la búlgara, celebren Nadal el 25 de decembre. Altres Esglésies, en canvi, com ara la de Constantinoble i la Russa, el celebren el 7 de gener, ja que no van acceptar el calendari gregorià, que va reformar el calendari julià de l'època romana.

Aquest any diuen que és l'any en el que menys regals s'ha fet degut a la crisi que n'hi ha, i les retallades als treballs.

La gent normalment está ascotumada a gastar-se'n molts diners en regals per als familiars,menjars, turrons, i, també en loteríes.
el 40% de la despesa nadalenca es destinarà a la compra d'aliments. Un percentatge que l'any passat estava en el 24%. Així, els espanyols pagaran un 71,5% més que en les passades festes per tenir els mateixos plats sobre la taula. Un altre 40% es dedicarà a la compra de regals. Fa un any aquest percentatge representava el 57,5​​% del total. El 20% restant seran despeses destinades a l'oci. A Espanya, el percentatge del pressupost per a regals i menjars s'ha igualat per a 2007, quan l'any passat les famílies invertien més del doble en regals que en menjar.

Els espanyols són els tercers que més gasten d'Europa, només per darrere d'Irlanda i Xipre (amb 1.431 i 1.288 euros). Els més estalviadors en l'època nadalenca són els holandesos (411 euros), alemanys (420 euros) i txecs (506 euros). La mitjana europea està en 663 euros. 

Normalment, els regals més comuns que se solen regalar és roba i llibres. Però, això és sobretot entre els adults. A dia d'avui, s'ha vist que els CD i DVD perden protagonisme i vendes a causa de les descàrregues d'Internet. Els adolescents en canvi demanen ordinadors, aparells electrònics, videojocs i reproductors MP3.

En canvi, els nens menors de 12 anys reben regals més tradicionals: cotxes de joguina, jocs creatius, i ninots amb els seus accessoris, això seran els regals més comprats. 

Pel que fa als hàbits de compra, es diu que els espanyols són els menys previsors d'Europa. Només un 17% estalvia diners durant l'any per a les festes. A més, el 60% dels consumidors concentra les compres al desembre.

CANDELERA
La Candelera és la que, a 40 dies del Nadal, se celebra el dia 2 de febrer, i commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la Purificació de la seva mare, Maria, un ritus obligatori en la tradició jueva basat en l'oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca el dia d'avui com el dia de desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.


Antecedents i processons

La festa és hereva d'antics costums romans celebrats durant les Parentalia: una processó amb petites espelmes beneïdes (cerea ascensa) que els romans feien, vestits de negre, fins als cementiris per guiar les ànimes dels difunts, en una mena de culte als morts.

En temps de Jesucrist, 40 dies després que una dona hagués donat a llum, havia d'anar al temple a presentar el nounat als sacerdots i fer una petita ofrena. Hi tenía lloc un ritus de purificació de la mare. Segons la tradició cristiana, com que Jesús va néixer el 25 de desembre, 40 dies més tard, és a dir, el 2 de febrer, Maria va anar a presentar-lo als sacerdots. La celebració cristiana de la Candelera rememora i recrea aquest fet.Estrictament, les processons de la Candela és, en tant que es recrea el que va fer la Mare de Déu quaranta dies després d'haver infantat Jesús, a càrrec de les dones que han infantat durant l'any anterior, dones embarassades, dones que hagin perdut un infant o dones vidues. La processó es desenvolupa a l'exterior o interior de l'església i els que l'efectuen van armats amb grans candeles de cera enceses.

És la festa de la llum i es beneeixen candeles, que tenen virtuts protectores. Antigament, es repartien candeles beneïdes durant aquest dia.

Pronòstics meteorològics

Tradicionalment s'ha considerat una data per pronosticar la meteorologia. El 2 de febrer és al punt mitjà exacte entre l'inici i la fi de l'hivern, per la qual cosa el poble ha fet del dia un observatori de predicció temporal, com es reflecteix en la coneguda dita "Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu". Tradicionalment s'ha entès que la intenció del refrany és que si el dia de la Candelera plou o no, la primavera tardarà més o menys en arribar. Una altra interpretació, més assenyada, és que si la nit de la Candelera hi ha lluna nova (és a dir, que no es veu, i és quan la Candelera "plora"), és quan la primavera s'avança; si, per contra, hi ha lluna plena, s'entén que la Candelera "riu" i indica que la primavera tardarà més en arribar. Una variant del refrany és "Quan la Candelera flora, l'hivern fora. I si no flora, ni dins ni fora.", relacionant el dia amb la floració.